FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Advertir per endavant (algú) d'alguna cosa. Ja l'havien previngut contra les pretensions del president. Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l'efecte, etc. Prevenir una objecció, una dificultat. Remei per a prevenir una recruada. Disposar per endavant l'ànim (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar formant trena. Trenar cànem. Trenar-se els cabells. Trenar o teixir una garlanda. Entreteixir (tres o més filats o grups de fils) prenent el que fa o els que fan servei de trama i fent-los passar alternativament per sobre i per sota dels restants, que fan servei d'ordit. Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (un vehicle) per tal que vagi pels carrils o pel camí que ha de seguir. Fer agafar (a un afer, a una empresa, etc., a algú, que no va per bon camí) el camí que ha de portar-lo a bon èxit. Un afer, una empresa, etc., algú, agafar el camí que ha de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
idea d'emportar-me'l. Aquesta seria la meva idea. Tenim la mateixa idea. Mudar d'idea. La primera idea d'això fou nostra. Ara em ve una idea. M'agrada, la idea! Part fonamental, substancial, d'una doctrina, d'un raonament, etc. La idea cristiana. Enginy per a disposar, inventar. És un home d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alçar; l'efecte. fer alçada En enquadernació, disposar ordenadament en pila els plecs d'un tom prenent-ne un de cadascuna de les piles de plecs d'igual signatura, per tal de lligar-los. En jur., recurs d'apel·lació en l'àmbit contenciós administratiu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a dos, que consta de dues parts. Govern dual. Monarquia dual. Que designa dues persones o coses. Realització de la categoria gramatical de nombre que, en llengües com el grec o el sànscrit, designa dues persones o dues coses. Que permet disposar de dues versions d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Qualitat de propi, que convé exactament al que es vol dir, representar, etc. Parla amb gran propietat. Vestia el personatge amb molta propietat. Dret d'usar, gaudir i disposar d'una cosa. Tenir la propietat d'alguna cosa. La propietat intel·lectual d'una obra literària. La cosa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (alguna persona o cosa) de manera que convingui a una altra. Acomodar la poesia a la música. L'ull s'acomoda a les distàncies. Cal acomodar-se a les circumstàncies. Els líquids s'acomoden a la forma dels vasos que els contenen. Posar en lloc convenient, en [...]
